RECORDES PARE...
Recordes, pare, aquells camins
bordejats de xops i segles
d’aigua amb pressa,
transparent i
fresca,
que reteníem en la memòria?
Recordes, pare, l’olor a verd
i el so de mil ocells
que ens acompanyaven?
I la camamilla inundant
els camps dels Arcs, vora Bellvís,
estenent-se cap a Linyola?.
Recordes, pare, el blat amb verd d’abril,
jove i tendre, jugant
amb la nostra suor de camp?
I les flors enramant
les velles soques on aterraven
les tossudes garses!
No calien paraules.
s’entenia tot.
No calia anar més lluny: érem lluny!
Ara només queden els arbres
per recordar el passat
i recollir en el seu tronc perdut
el temps i la distància.
Jaume Suau
Fotografia Jaume Suau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada