A L’HORT

Sempre m’han agradat les roselles.

Sobre verd.

Roig sobre verd.

... O era verd sobre roig?

Tant se’n val.

Omplen les mires

com una gonella cenyida a la cintura

que enrama el vent.

Inviten als pocs núvols

a jugar entre ells

sobre el blau fort.

... O era blau cel?

Tant se’n val.

Hi ha un bon oratge

i vent enramat.

Olor a verd d’herba segada,

i la grana, que

   tossudament

s’empega a les cames.

Al fons els lladrucs dels gossos

i el silenci de la llum

acompanyen el gemec

de l’arbre caigut.

A mena d’indulgència

i en el crespó de la nit

la soca d’arbre atura el xaragall

a punt d’estimbar-se

en el marge de l’ombra intacta.

Tot s’esberla en negre.

... O era gris fosc?

Tant se’n val.

En el foc equivocat

i a l’hora bruixa

tot sona a terra humida.

Jaume Suau                               

Fotografia Jaume Suau