TRIST POEMA

L’hivern es fa llarg

i l’espera es mostra impassible i perenne

en calaixos mal endreçats.

Els meus pensaments,

reduïts ara a engrunes,

s’engargussen en paraules ridícules

que guspiregen en el foc

de la mala herba.

Em torno vell d’anys

i la tremolor s’estarrufa

per tot el cos

entre les nits confuses

i la fosca obagor.

Trist i ranci poema

que empal·lideix el silenci

i s’esmuny tant com pot

en el meu embolcall de soledat,

esperant un nou brot de vida.

Jaume Suau                                  

Fotografia Jaume Suau