El dia 16 d'abril l'Hort Poètic va fer la seva estrena oficial. Per tal motiu es va vestir de llarg i va acollir a un nombrós públic que va escoltar recitar alguns dels seus poemes a cinc creadors de les comarques lleidatanes. Jaume Pont, Àngels Marzo, Xavier Macià, Anton Not i Jaume Suau. El temps va acompanyar en tot moment i va haver una bona collita de sentiments i emocions.
divendres, 22 d’abril del 2016
diumenge, 10 d’abril del 2016
El dia 8 d'abril va tenir lloc a la biblioteca Salvador Espriu de Linyola un recital de poesia que va comptar amb poetes del Pla d'Urgell. Va ser un èxit d'assistència i una velada molt agradable.
Especial agraïment
a l’Ajuntament de Linyola, a la biblioteca Salvador Espriu, al públic assistent
i en especial a l’Esteve Mestre per la
seva iniciativa poètica i per les atencions que en tot moment vàrem rebre de la
seva part.
dijous, 10 de març del 2016
TRIST POEMA
L’hivern es fa llarg
i l’espera es mostra impassible i perenne
en calaixos mal endreçats.
Els meus pensaments,
reduïts ara a engrunes,
s’engargussen en paraules ridícules
que guspiregen en el foc
de la mala herba.
Em torno vell d’anys
i la tremolor s’estarrufa
per tot el cos
entre les nits confuses
i la fosca obagor.
Trist i ranci poema
que empal·lideix el silenci
i s’esmuny tant com pot
en el meu embolcall de soledat,
esperant un nou brot de vida.
Jaume Suau
Fotografia Jaume Suau
divendres, 12 de febrer del 2016
En lugar destacado de l'hort poètic está plantada una acacia en honor a la gran poeta y persona Paloma Corrales. Junto sus raíces, el poema en círculo que ella misma escogió:
En lloc destacat de l’hort poètic hi ha plantada una acàcia en honor a la gran poeta i persona Paloma Corrales. Junt les seves arrels, el poema en círculo que ella mateixa va triar:
En lloc destacat de l’hort poètic hi ha plantada una acàcia en honor a la gran poeta i persona Paloma Corrales. Junt les seves arrels, el poema en círculo que ella mateixa va triar:
en círculo
el árbol no crece
háblale del miedo,
alguien contaminó sus raíces,
búscale una palabra de otra época
- Algo como covacha -,
y dile que no tema lo impreciso -,
que todos somos huérfanos de causa,
a la lluvia
recuérdale las ciénagas y el hambre,
ella sabe el dolor de una babosa y
lo absurdo de lo empírico y la muerte,
a las sombras
-si acaso se aproximan -,
nómbrales la tristeza de lo oculto,
los gestos demolidos
y la desolación
del árbol que no crece.
Poema de Paloma Corrales.
Libro: El runrún de las palabras
Fotografia Jaume Suau
Y tuve el gran honor de que Paloma Corrales me dedicase un poema suyo...
I vaig tenir el gran honor de que la Paloma Corrales em dediqués un poema seu…
I vaig tenir el gran honor de que la Paloma Corrales em dediqués un poema seu…
(un mínimo poema)
eres buena
-me dice-
puedes abrir palabras
llenarlas
de porvenir
de rumbos y de enjambres
puedes llenarlas
inventar una prótesis
para el vacío
y un murmullo de acacias
eres
por música y por esencia
una bahía
y un asidero
(y yo no sé que hacer con tanta fe
apenas este mínimo poema)
puedes llenarlas
-me dice-
y me inaugura en árbol.
[a Jaume Suau]
Poema de Paloma Corrales
Fotografia Andrea Andreu
COSES INSIGNIFICANTS
Avui és dia de boira impassible
i un cant fosc
sacseja les promeses fetes
en temps passats.
Avui no hi ha vent,
ni gent a qui plorar,
ni esbrinar en quins somnis
tremola el nou destí.
Avui tant sols hi ha normalitat,
una vella rutina que seguir:
seure a la butaca i escriure.
Escriure coses ben insignificants,
escriure el silenci
que dèbilment es gronxa
en el rovell de l’arbre.
Avui també hi haurà nit
i esdevindrà lluny de casa.
Nit maltractada, com sempre,
amb un llit poruc d’engany,
ple d’engruna i d’oblit.
Avui tampoc hi ha hagut sort.
Avui...
Jaume Suau
Fotografia Jaume Suau
PAS INDECÍS
Em mires i no saps què dir,
en el fred dels records,
en la glaça del sentiment.
Caus en el parany del passat
i es produeix el silenci de l’etern.
L’amortalles en l’ingràvid de la boira,
dins la ceguesa del llamp
i bategues per la primavera impossible
de la flama de l’amor.
És l’essència que et deté
en mots pensats i treballats
que s’esmunyen cap allà on no vols.
Cal decidir,
sense muntar en cercles perduts
que no duen a cap lloc.
Només brollen passos indecisos.
Miralls i miratges infèrtils
s’amaguen
entre les esquerdes
de les parets.
Paraules en desús saturen
els vells llençols
i l’ànima vaga en el fosc somni d’estiu.
Ja en té prou, ja abandona,
ja deixa anar les guspires
que els teus dits van provocar
en la pell, quan la compraven
per vuit rals,
seguint camins prohibits.
Jaume Suau
Fotografia Jaume Suau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















