TRIST POEMA

L’hivern es fa llarg

i l’espera es mostra impassible i perenne

en calaixos mal endreçats.

Els meus pensaments,

reduïts ara a engrunes,

s’engargussen en paraules ridícules

que guspiregen en el foc

de la mala herba.

Em torno vell d’anys

i la tremolor s’estarrufa

per tot el cos

entre les nits confuses

i la fosca obagor.

Trist i ranci poema

que empal·lideix el silenci

i s’esmuny tant com pot

en el meu embolcall de soledat,

esperant un nou brot de vida.

Jaume Suau                                  

Fotografia Jaume Suau                 

En lugar destacado de l'hort poètic está plantada una acacia en honor a la gran poeta y persona Paloma Corrales. Junto sus raíces, el poema en círculo que ella misma escogió:
En lloc destacat de l’hort poètic hi ha plantada una acàcia en honor a la gran poeta i persona Paloma Corrales. Junt les seves arrels, el poema en círculo que ella mateixa va triar:

                                            

                                                                  en círculo

                                                          el árbol no crece

                                                                      háblale del miedo,

                                                          alguien contaminó sus raíces,

                                                          búscale una palabra de otra época

                                                          - Algo como covacha -,

                                                          y dile que no tema lo impreciso -,

                                                          que todos somos huérfanos de causa,

                                                          a la lluvia

                                                          recuérdale las ciénagas y el hambre,

                                                          ella sabe el dolor de una babosa y

                                                          lo absurdo de lo empírico y la muerte,

  

                                                          a las sombras

                                                          -si acaso se aproximan -,

                                                          nómbrales la tristeza de lo oculto,

                                                          los gestos demolidos

                                                          y la desolación

                                                         del árbol que no crece.

            Poema de Paloma Corrales.            

  Libro: El runrún de las palabras      

                                                                              Fotografia Jaume Suau         

Y tuve el gran honor de que Paloma Corrales me dedicase un poema suyo...
I vaig tenir el gran honor de que la Paloma Corrales em dediqués un poema seu…

(un mínimo poema)

eres buena

-me dice-

puedes abrir palabras

llenarlas

de porvenir

de rumbos y de enjambres

puedes llenarlas

inventar una prótesis

para el vacío

y un murmullo de acacias

eres

por música y por esencia

una bahía

          y un asidero

(y yo no sé que hacer con tanta fe

apenas este mínimo poema)

puedes llenarlas

-me dice-

y me inaugura en árbol.

[a Jaume Suau]

Poema de Paloma Corrales                                

Fotografia Andrea Andreu                                 

COSES INSIGNIFICANTS

Avui és dia de boira impassible

i un cant fosc

sacseja les promeses fetes

en temps passats.

Avui no hi ha vent,

ni gent a qui plorar,

ni esbrinar en quins somnis

tremola el nou destí.

Avui tant sols hi ha normalitat,

una vella rutina que seguir:

seure a la butaca i escriure.

Escriure coses ben insignificants,

escriure el silenci

que dèbilment es gronxa

en el rovell de l’arbre.

Avui també hi haurà nit

i esdevindrà lluny de casa.

Nit maltractada, com sempre,

amb un llit poruc d’engany,

ple d’engruna i d’oblit.

Avui tampoc hi ha hagut sort.

Avui...

Jaume Suau                          

Fotografia Jaume Suau         

PAS INDECÍS

Em mires i no saps què dir,

en el fred dels records,

en la glaça del sentiment.

Caus en el parany del passat

i es produeix el silenci de l’etern.

L’amortalles en l’ingràvid de la boira,

dins la ceguesa del llamp

i bategues per la primavera impossible

de la flama de l’amor.

És l’essència que et deté

en mots pensats i treballats

que s’esmunyen cap allà on no vols.

Cal decidir,

sense muntar en cercles perduts

que no duen a cap lloc.

Només brollen passos indecisos.

Miralls i miratges infèrtils

 s’amaguen entre les esquerdes

de les parets.

Paraules en desús saturen

els vells llençols

i l’ànima vaga en el fosc somni d’estiu.

Ja en té prou, ja abandona,

ja deixa anar les guspires

que els teus dits van provocar

en la pell, quan la compraven

per vuit rals,

seguint camins prohibits.

Jaume Suau                         

Fotografia Jaume Suau         

DETRÁS DE CADA POEMA

Detrás de cada poema

hay siempre un mal vivir.

Una herida que sangra

en el abismo del alma.

Se escribe de noche,

en clave, como un péndulo

secreto y místico

que recorre la calle

de nuestra desnudez.

 Jaume Suau                                         

Fotografía Jaume Suau                                 

Pujaré la tristesa...

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Poema de Maria-Mercè Marçal       

Fotografia: Jaume Suau 2015.